CARLES BELTRAN

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI

2006-09-09T18:45:00.000+02:00

Una proposta de Xavier Mir

I com a membre i representant d'ERC vull dir ben alt i fort que NO m'agraden aquest tipus de pancartes

Vull un Estat propi de tots i totes

EL CEMENTIRI POLÍTIC de PiP comença a l'ESCOLA

2006-09-09T17:02:00.000+02:00

article publicat a EL MIRALL del BAIX

Per començar, dir amb tota rotunditat que el Pla General Urbanístic de Torrelles amb el Pla Parcial de Can Coll el va aprovar PiP l’any 1995. També el de Can Balasch. Més de 300 habitatges que es poden desenvolupar de cop en qualsevol moment. Aquesta és la realitat. Entre 750 a 1.000 nous veïns podrien instal·lar-se a Torrelles en un poble que encara no ha arribat els 5.000 habitants. En comptes de programar petits plans parcials pensant en un creixement mesurat, escalonat i sostenible, i afavorint l’equilibri territorial, ens munten aquesta gran obra de PiP. Els mateixos que ara volen salvar, en nom de l’antiespeculació, la seva insalvable obra urbanística.

Però, això, no és el més greu. La previsió i l’actuació política que ha tingut PiP en la seva caducada acció de govern municipal ha estat deplorable. Quanta demagògia política, Sr. Ramell. Algun dia ens haurà d’explicar perquè no va posar creus blanques als arbres arrencats per a plantar-hi naus industrials a l’entrada del poble. En canvi, sí que s’atreveix a fer el numeret dissenyant el seu propi cementiri polític justament allà on anirà la nova escola.
Perquè no explica a la població de Torrelles que pensava fer quan aquest miler de nous veïns de Torrelles es trobessin sense escola ni llar d’infants, sense ambulatori, sense un centre cultural en condicions, sense cap casal de joves, amb la riera fent ferum, la zona esportiva ofegada i deixada i els veïnats abandonats per no ser, per vostè, poble.

Senyors i senyores responsables de PiP. El cinisme i la seva fredor a l’hora de mentir fan que la societat torrellenca es distancií cada vegada més d’allò que hauríem de resoldre entre tots i de manera urgent.
Tanmateix, el grup polític, ara a l’oposició, que ha creat la petita nissaga de la creu blanca i la samarreta groga, ha patit durant aquests últims anys una important davallada de vots.

Ara necessiten aixoplugar les seves vergonyes polítiques en el paraigua d’una plataforma dissenyada per justificar reprovables i nefastes actituds dels seus mateixos components, amb accions i frases manipuladores de caràcter alarmista, tergiversant la veritat per atreure gent del poble, i utilitzant, com tantes altres vegades, noms propis de torrellencs i torrellenques sense cap mena de vergonya aliena d’ètica i valors.

Mentre el Sr. Ramell condueix el seu propi grup polític al cementiri de les creus blanques, el nou govern municipal treballa i aprova l’enderroc i la nova construcció de l’Ateneu, el col·lector general i el col·lector de Can Güell per salvar la riera, els nous passeigs de vianants per connectar Can Güell i Can Guey al nucli urbà, millores molt substancials per la logística de la policia municipal, l’actuació de remodelació de la zona esportiva, l’ubicació d’un nou CAP (ambulatori) al carrer major, una nova escola i la nova i pública llar d’infants, les condicions immillorables per disposar d’un Institut a curt termini. Tot això, i moltes coses més en una sola legislatura. Amb l’anterior govern de PiP i CiU, 2 anys amb el carreró de l’església abandonat i sense poder transitar per l’entrada del poble. També, recordin, proposaven semàfors allà on aquest govern a fet la rotonda de Cesalpina.

Sr. Ramell, vagi perdent el temps fent creus blanques mentre els demés treballem per millorar un poble que vostè va deixar massa endarrerit per les persones que hi viuen.

FANTASMES COM AIGÜES EN DESGLAÇ

2006-09-07T12:19:00.000+02:00

D’una manera clara, encara que de vegades arremolinada, els torrellencs i torrellenques sembla com si haguéssim començat a foragitar alguns fantasmes. Hem necessitat molts anys, porció important de temps en les vides de les persones. Per això, alterar un cert ordre per a empènyer els fantasmes cap el barranc de les mòmies del poder cavernari ens pot alliberar de fortes experiències traumàtiques d’aquesta gran porció de temps, (20 anys d’espantós domini, de fals ecologisme, d’aïllament tenebrós).

Per ells corren tardanes confessions, autocrítiques mandroses, hores perdudes negant la seva trista realitat.

Algú a Torrelles s’atrevirà molt aviat a aixecar la camisa (o el llençol) a més d’un fantasma. No obstant això, cap excés de relaxament és recomanable. Aquesta mala baba, prenyada de conseqüències que al seu torn són més que polítiques provoca una confusió gairebé sistemàtica a molts dels habitants del nostre municipi. El discurs poc elegant d’una oposició que no es creu la seva mereixedora realitat es redueix, i virtualment es defineix per si mateixa. Un poble que ha patit les imposades “veritats” hegemòniques del passat ens ha conduit a l’enfrontament entre uns que insulten i difamen i tots els demés, que som una majoria i molt més plural.

Per això, convé saber que malgrat tot, els fantasmes seguiran exigint la penombra dels soterranis i les pràctiques del segle XVIII, com propugna públicament el cervell ferit de PiP. Ara toca més que mai incorporar a la vida social a tot aquell que permeti la integració, l’aprenentatge, la dinamització, el progrés ben entès, donant espai a testimoniatges que han començat a brollar desmarcant-se d’aquell poder sectari (avui oposició sectària). És així com els fantasmes s’aniran fonen, poc a poc, com aigües en desglaç. Alguns d’ells comencen a admetre que tenen els dies comptats.

I per acabar, només fer una afirmació incontestable: “No només els fantasmes tenen fills”. Utilitzar-los desesperadament i enganyar-los ja és una qüestió més exclusiva d’algun i alguna fantasma.

A Torrelles, ara i avui, hi ha més de tres-cents joves censats. El futur a mig termini està a les seves mans. La pluralitat està assegurada, i això és el que més por provoca als fantasmes.

A Torrelles guanya el SÍ. Un de cada tres torrellencs diu Sí

2006-06-20T00:47:00.000+02:00

La retallada a Madrid de l'Estatut queda doncs, legitimada pel Sí. Guanya la Moncloa. Des d'Esquerra i des d' aquells qui voliem un pas més cap a la sobirania, un millor finançament, un reconeixement nacional més útil i real, un país i un poble més pròsper i amb més recursos, i una classe política catalana més preucupada pel benefici comú que per les seves quotes de poder i d'influència partidistes, tots aquests, dic, haurem de seguir treballant, com sempre.

Cal fer autocrítica, però, no ara només, i no només els del NO (els perdedors entre cometes). És una pràctica que no hauriem d'abandonar mai, sobretot aquells que alguna vegada hem optat per oferir-nos portar el timó d'una col·lectivitat, gran o petita. La meva autocrítica personal no és gens nova ni es queda atrapada amb l'Estatut. De vegades costa calibrar bé l'esforç i el desgast que representa la dedicació a la gestió pública, les contradiccions existents, l'equilibri ideològic i les exigències de rigor que això comporta. Tothom sap que la classe política, de tots els temps i tots els colors, hi han hagut mangantes, xoriços, aprofitats i dèspotes com gent honesta, entregada a la causa pública i disposada a treballar pels sectors més vulnerables de la societat. La meva constant autocrítica és basa en la consciència i com fer més útil la realitat d'una administració pública i totes les seves limitacions amb les necessitats reals que tenim les persones i totes les nostres exigències. En definitiva, quant paguem i què rebem a canvi.

Ara s'ha m'acabat el temps de les reflexions. Quan em quedi alguna estoneta, seguiré fent crítica i autocrítica. És tard i demà cal seguir treballant per la cosa pública. És evident que l'esforç ha de ser constant per aprendre cada dia a ser una mica més lliures, NO?

CHICAGO: més que una ciutat

2006-05-19T02:03:00.000+02:00

Més de 70 alcaldes i regidors de l'Àrea Metropolitana de Barcelona hem visitat la ciutat de Chicago (Illinois) els dies 13 al 18 de maig.

Xavier Vendrell (al centre) és Professor of Architecture, at the School of Architecture, College of Architecture and the Arts, at the University of Illinois at Chicago. Director of Academic Programs, Director of Graduate Studies.
(A l'esquerra) Jaume Vendrell. Gerent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
(A la dreta) Carles Beltran.

(fotos realitzades per Carles Beltran)
Chicago, una de les ciutats més avançades del món en arquitectura.

Sears (al centre) el gratacel més alt del món, amb 110 plantes.

Vistes del centre financer de Chicago (loop) des de la planta 103 del Sears. Al fons, el gran llac Michigan.

El gratacel Sears

Arquitectura al costat del riu Chicago

Carrers del centre de Chicago

Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de més de 9 milions d'habitants. Es localitza a l'estat d'Illinois, a la costa oest del llac Michigan.
Avui, la ciutat de Chicago és el segon centre financer més important dels Estats Units.

Scanline nocturn de la ciutat des del Planetarium de Chicago.

Navegant en barca pel riu Chicago.

ELS PECATS CAPITALS de PiP

2006-05-04T17:09:00.000+02:00

adaptació lliure d'un article d'opinió

La permanent campanya que ha fet PiP des de que va perdre les eleccions és fàcilment desxifrable, però inintel·ligible sense l’historial dels 20 anys de la seva partidista i tancada acció de Govern. La derrota de PiP és la redempció que els votants imposen a una agrupació local d’electors que ha comès molts pecats capitals quan governava i els agreuja, ara, a l’oposició.

L’ELECTORAT castiga la supèrbia. Només hi ha una cosa que demanem tots en la mateixa mesura d’un Govern: credibilitat. La credibilitat és el bé més valuós d’un governant.
Per això, el patró de la prepotència i l’engany que s’ha patit en les darreres legislatures és difícil de suportar. La majoria dels habitants de Torrelles ho diuen: «PiP ha perdut la virtut de la credibilitat de tant posar-la a prova en va». Lluny d’esmenar-se, va fiar la seva sort a substituir la prepotència per la supèrbia. Isabel Gimeno es va dedicar a seguir les directrius extravagants que marcava J.Ramell, però amb el timó tremolós, la supèrbia com autodefensa i amb la inseguretat de dirigir Torrelles cap a uns objectius clars.

Els votants repudien la ràbia. Allà on més s’ha acarnissat l’estil bròfec de Joan Ramell, més es castiga: el Torrelles que no vol plantar-se al segle XVIII i les greus afirmacions contra els veïnats de Cesalpina, Can Guey i Can Güell li ha passat una factura molt cara. La campanya que ha encetat PiP per les properes municipals deu tenir alguna cosa a veure amb tot aquest error. Ramell vol un hàbitat procliu tant pel que fa el votant dels veïnats, com per a aquell votant del nucli urbà que sembla que ha apostat pel canvi i el progrés sense retorn.

L’elector tampoc tolera la gola. PiP, i Ramell personalment, van fer del tancament i l’aïllament de Torrelles la seva arma electoral més preuada. En lloc de parlar-nos de prosperitat pel municipi, es dediquen a reclamar despatxos amb telèfon, fotocopiadora i personal al servei de l’oposició, llançen alarmes de corruptela demanant la factura del cotxe que es va comprar el marit de l’anterior l’alcaldessa i intenten cremar a la graella els representants municipals elegits pel poble de Torrelles. No volen admetre que el seu discurs embafa, i ho diu una immensa majoria: «PiP empatxa».

El votant suporta malament l’avarícia. Mentre J.Vila o Cesca Vendrell passen mals tràngols davant dels seus fidels, Ramell s’entesta en acollir-los. No dins de PiP, és clar, quin problema! Però hi havia una formula que els permetria dissimular l’avarícia de PiP. Muntar una Plataforma en nom de l’antiespeculació. D’aquesta manera podrien controlar el precari lideratge de CiU i aglutinar els quatre ressentits que sembren l’odi en contra dels tres partits que formen govern. I una altra encara més funcional: dirigir a un petit col·lectiu de joves per fer la feina bruta. Així, d’aquesta manera, ells quedaven immaculats sense importar-los el mal provocat a tota una generació desviant el problema que ells mateixos van crear. Només així podrien evitar que les factures passessin a cobrar la seva pèssima gestió.

A PiP els va poder la luxúria. No es pot pretendre a la vegada tocar a sometent el teu electorat més conservador i el moderat de l’oponent. Per guanyar més públic, han volgut combinar la moderació amb les perdigonades a tort i a dret. Però els dos missatges són excloents entre si. La primera regla del bon candidat és cuidar les qüestions públiques d’alta importància pel municipi. Just aquelles on s’ha oposat més durament Ramell.

ALS estrategs de PiP els encega, ara, l’enveja. Van preferir encomanar-se al mite del vot ocult. Però, aquest, no neix per generació espontània. Necessita una campanya que eviti els motius que empenyen a l’ocultació i en maximitzi els beneficis, no al contrari.
Precisament el missatge més clar d’un electorat que ha votat per obligar la seva classe política a posar Torrelles al dia, (feixuga tasca després de 20 anys de monopoli polític localista) és la bufetada donada pels electors a un PiP farcit de pecats capitals.

Les enquestes casolanes i l’aire que es respirava el 2003 indicaven amb claredat el desig de canvi. Ramell havia de baixar a l’arena per primera vegada després d’una excedència política de quatre anys. L’estratègia de fer vacances governant a l’ombra va fer créixer el seu rival. A Ramell el va trair l’enveja i la supèrbia. Infravalorant els seus oponents va dilapidar el necessari canvi de tarannà de la seva pròpia agrupació d’electors.

OPOSICIÓ TRASTORNADA

2006-05-04T06:20:00.000+02:00

adaptació lliure d'un article d'opinió

L’oposició, porta ja més de dos anys desprestigiant-se a sí mateixa. Ja fa un temps que el grup d’ERC va deixar de preocupar-se pel transfugisme i el ressentiment del Sr. Vila (?), o les lliçons morals i els conceptes retrògrads d’en Juanito Ramell (PiP), o les excentricitats i la reiterada manca de rigor i coherència de la Sra. Cesca Vendrell (CiU). Res tan eficaç per desactivar-se a un mateix com l’entossudiment arbitrari, la acusació invariable, la negativitat permanent, la insatisfacció rebuscada. Si la coalició PiP-CiU clama al cel per quant fa el Govern i deixa de fer, pel que empren i el que no, per les seves iniciatives i les seves passivitats, per les seves compareixences i incompareixences, pels seus diàlegs i la seva absència de diàleg, per les seves debilitats i les seves prepotències, si aquesta oposició protesta per tot, en suma, per això i pel seu contrari, llavors vol dir que està estafant a la població. Aquesta actitud, aquesta estratègia, no serveix per mesurar quan el Govern obra malament de veritat, o comet alguna injustícia o abús, o posa el municipi en perill, o ens desempara.

“Si tot està malament sempre, ningú podrà saber el que de veritat ho està i quan”
Si tot està malament sempre, com s’entesta en proclamar histèricament aquesta oposició tan trastornada, ningú podrà saber el que de veritat ho està ni quan, i això és alarmant. L’oposició no pot permetre’s seguir caient en el descrèdit i el desprestigi, per que d’aquesta manera priva a tots els torrellencs i torrellenques la imprescindible vigilància i control sobre qui governa, sobre l’acció del Govern municipal. I el resultat del seu llarg desequilibri oral, mental i d’acció és que ningú, al marge dels seus fanàtics, acabarà prestant cap mena d’atenció a les reiterades i infundades alertes o alarmes.

ELS OBJECTIUS ÈTICS i SOCIALS DE L’URBANISME

2006-04-28T19:23:00.000+02:00

Entrevista a Carles Beltran

Es pot confiar en una transformació urbanística positiva a Torrelles amb el Pla de Can Coll?
Aquest és l’objectiu. Torrelles ja no és aquell poble amb un bon nombre d’habitatges de segona residència i de costellada de diumenge. Avui, Torrelles és un municipi principalment de primera residència, amb unes necessitats molt clares. L’urbanisme, com altres disciplines, té uns atributs complexes on les decisions preses s’han d’ajustar a la realitat social, amb l’obligació i el compromís de cobrir els serveis públics bàsics i tenint molta cura de no alterar d’una manera essencial la dinàmica i les tendències del territori.
La millora amb la modificació del Pla de Can Coll respecte l’aprovat l’any 1995 pels anteriors dirigents municipals és indiscutible. Així ho avalen tots els especialistes. Can Coll és un Pla únic a tota Catalunya, modèlic i exemplar en tots els sentits, amb la millor ubicació dels equipaments educatius possibles i un alt percentatge d’habitatge de protecció oficial, per sobre del que obliga la llei.

Què és el que més li preocupa com a responsable de l’urbanisme de Torrelles?
Des del meu punt de vista, el més preocupant és la filosofia, el concepte i la política que ha desenvolupat algun dirigent d’un grup d’electors local que s’autoanomena independent, és a dir... tres o quatre cervells dedicats a decidir i mediatitzar qui és un bon o mal torrellenc, qui pot quedar-se o ha de marxar de Torrelles, qui té drets adquirits i qui no els podrà tenir mai. Francament, això és inadmissible!
No admetre que la ciutadania és diversa i plural en els seus interessos i les seves necessitats és una irresponsabilitat política. No em cansaré de dir que cal definir l’escenari adient per afavorir la igualtat d’oportunitats, la igualtat de tracte, i en això, l’urbanisme hi té molt a veure... de fet és vital.

Quina valoració ens pot fer de l’actual estat urbà del municipi?
Som hereus d’una gestió municipal urbanística amb pocs encerts, amb greus mancances de previsió i amb moltes actuacions urbanístiques desapropiades i desafortunades. No puc evitar pensar com hagués pogut ser la Pça. de l’ajuntament convertida avui en una plaça dura, mancada de personalitat pròpia i com espai públic poc útil al cor del poble, o el paviment de gala del carrer major que després de 4 anys de la seva construcció està molt malmès, o la gran mossegada a les entranyes de la muntanya del Raval Janer, o la perversa ineficàcia en la gestió del carreró de l’església, o la majúscula desviació econòmica de la Biblioteca per decisió municipal per sobre de la direcció facultativa de la Mancomunitat de Municipis, o les urbanitzacions de Cesalpina, Can Guey i Can Güell olímpicament desateses, etc, etc...
Torrelles ha patit en els darrers anys un fenomen polític sectari que ha cultivat el tancament, el distanciament i ha pretès la confrontació i el simplisme intel·lectual entre els seus habitants. Això, afortunadament ja està canviant, i ho celebro fervorosament. Malgrat tot, els criteris fonamentalistes encara hi són molt presents, i segueixen encapçalats clarament per quatre dirigents i ex-dirigents de PiP, (ara a l’oposició).
Estic segur que, pas a pas, Torrelles aconseguirà un estat urbà satisfactori si s’apliquen polítiques decidides cap a la regeneració d’espais, amb un estil i un caràcter molt diferent al que s’ha portat durant massa temps, guanyant la raó amb fets. Només així, podrem tranquil·litzar algunes mentalitats porugues, desconfiades o agressivament mal pensades, sovint aixoplugades sota un progrés fosc i vençut per la nostàlgia.

Que els diria vostè, doncs, als responsables de PiP? Quin és el seu concepte urbanístic?
Més que als responsables d’una agrupació local d’electors, voldria dirigir-me a la gent de bona fe que ha fet confiança a opcions polítiques que suposadament treballen per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Els diria amb total convicció que l’urbanisme ha de contemplar, d’una manera clara, la projecció, la inserció i la diversitat social, on el disseny urbà té grans responsabilitats en la conciliació d’interessos i necessitats. No considerar les condicions de vida de tota la població com element d’anàlisi a l’hora de dibuixar el seu espai vital i els seus serveis bàsics, ens podria portar seriosos problemes de cohesió social.

Com s’imagina Torrelles en un futur a curt i mig termini?
Sóc optimista, però no m’agrada fer valoracions futures ni de ficció. M’agradaria insistir en l’esforç que cal fer per distingir la funcionalitat i l’entramat que conforma l’espai urbà, la seva diversitat i els seus equilibris, el que és útil i el que no ho és. L’urbanisme ha de ser motiu de gran reflexió, ja que s’ocupa de dissenyar i gestionar l’espai de la nostra vida quotidiana i ens condiciona més del que pot semblar a primera vista.
Les persones que treballem en la disciplina urbanística ens hem de comprometre amb la creació d’espais on la igualtat d’oportunitats, la conciliació de la vida personal i familiar amb l’activitat laboral i l’atenció als sectors més vulnerables de la societat hi tinguin cabuda.

Farà el nou Govern municipal la revisió del Pla General?
Per a la revisió del Pla General (prevista pel 2007) s’haurà de dissenyar un espai intens de diàleg i reflexió, convidant a persones que hagin dinamitzat xarxes i processos des de l’activisme social, professionals, polítics, pensadors/es. L’objectiu és posar sobre la taula les millors propostes, les millors anàlisis per orientar-nos i poder definir el dibuix del present i futur del nostre municipi.
Aquestes reflexions les centraria, principalment, en dos punts: L’urbanisme que s’ocupa d’estructures i infraestructures, integrant l’habitatge, equipaments, transport, espais públics... i,
l’urbanisme que s’ocupa de la ciutadania, els seus valors i temors, la identitat i la memòria com a materials dels espais de la nostra convivència.

Per això, caldrà fer participar a persones amb coneixements tant en l’àmbit de l’arquitectura com de la sociologia, el dret, les ciències ambientals, la geografia, l’enginyeria, la mobilitat, la cultura, l’esport o qualsevol altre disciplina.

I per acabar, vostè que és representant d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre del Govern municipal de Torrelles comandat pels grups d’ENTESA, ERC i POBLE, responsable de les àrees d’Urbanisme i Noves Tecnologies i Conseller Metropolità; pot fer compatibles aquestes responsabilitats? hi ha bon rotllo amb els socis de Govern? és un equip estable?
Hi ha bon enteniment, sí. Val a dir que les accions maquiavèl·liques i la manera de fer tan singular de l’oposició hi ajuda molt. Fora bromes, és cert que el primer any va ser un pèl més difícil propiciat per les desavinences i la nul·la disciplina del núm.2 d’ENTESA, finalment destituït per l’alcaldessa. Des de la fi d’aquell lamentable calvari puc assegurar que hi ha un Govern fort i estable, amb un pacte programàtic acordat per les tres formacions polítiques que ha servit de base per començar a elaborar amb molta il·lusió el Pla Estratègic Municipal de qual Torrelles en sortirà molt beneficiat.Respecte a les compatibilitats puc afirmar que es fan més dolces de compaginar quan un té la gran sort de comptar amb la companya Glòria Matas, i un equip de persones magnífiques que conformen la secció local d’ERC Torrelles.