ELS OBJECTIUS ÈTICS i SOCIALS DE L’URBANISME

Entrevista a Carles Beltran


Es pot confiar en una transformació urbanística positiva a Torrelles amb el Pla de Can Coll?
Aquest és l’objectiu. Torrelles ja no és aquell poble amb un bon nombre d’habitatges de segona residència i de costellada de diumenge. Avui, Torrelles és un municipi principalment de primera residència, amb unes necessitats molt clares. L’urbanisme, com altres disciplines, té uns atributs complexes on les decisions preses s’han d’ajustar a la realitat social, amb l’obligació i el compromís de cobrir els serveis públics bàsics i tenint molta cura de no alterar d’una manera essencial la dinàmica i les tendències del territori.
La millora amb la modificació del Pla de Can Coll respecte l’aprovat l’any 1995 pels anteriors dirigents municipals és indiscutible. Així ho avalen tots els especialistes. Can Coll és un Pla únic a tota Catalunya, modèlic i exemplar en tots els sentits, amb la millor ubicació dels equipaments educatius possibles i un alt percentatge d’habitatge de protecció oficial, per sobre del que obliga la llei.

Què és el que més li preocupa com a responsable de l’urbanisme de Torrelles?
Des del meu punt de vista, el més preocupant és la filosofia, el concepte i la política que ha desenvolupat algun dirigent d’un grup d’electors local que s’autoanomena independent, és a dir... tres o quatre cervells dedicats a decidir i mediatitzar qui és un bon o mal torrellenc, qui pot quedar-se o ha de marxar de Torrelles, qui té drets adquirits i qui no els podrà tenir mai. Francament, això és inadmissible!
No admetre que la ciutadania és diversa i plural en els seus interessos i les seves necessitats és una irresponsabilitat política. No em cansaré de dir que cal definir l’escenari adient per afavorir la igualtat d’oportunitats, la igualtat de tracte, i en això, l’urbanisme hi té molt a veure... de fet és vital.

Quina valoració ens pot fer de l’actual estat urbà del municipi?
Som hereus d’una gestió municipal urbanística amb pocs encerts, amb greus mancances de previsió i amb moltes actuacions urbanístiques desapropiades i desafortunades. No puc evitar pensar com hagués pogut ser la Pça. de l’ajuntament convertida avui en una plaça dura, mancada de personalitat pròpia i com espai públic poc útil al cor del poble, o el paviment de gala del carrer major que després de 4 anys de la seva construcció està molt malmès, o la gran mossegada a les entranyes de la muntanya del Raval Janer, o la perversa ineficàcia en la gestió del carreró de l’església, o la majúscula desviació econòmica de la Biblioteca per decisió municipal per sobre de la direcció facultativa de la Mancomunitat de Municipis, o les urbanitzacions de Cesalpina, Can Guey i Can Güell olímpicament desateses, etc, etc...
Torrelles ha patit en els darrers anys un fenomen polític sectari que ha cultivat el tancament, el distanciament i ha pretès la confrontació i el simplisme intel·lectual entre els seus habitants. Això, afortunadament ja està canviant, i ho celebro fervorosament. Malgrat tot, els criteris fonamentalistes encara hi són molt presents, i segueixen encapçalats clarament per quatre dirigents i ex-dirigents de PiP, (ara a l’oposició).
Estic segur que, pas a pas, Torrelles aconseguirà un estat urbà satisfactori si s’apliquen polítiques decidides cap a la regeneració d’espais, amb un estil i un caràcter molt diferent al que s’ha portat durant massa temps, guanyant la raó amb fets. Només així, podrem tranquil·litzar algunes mentalitats porugues, desconfiades o agressivament mal pensades, sovint aixoplugades sota un progrés fosc i vençut per la nostàlgia.

Que els diria vostè, doncs, als responsables de PiP? Quin és el seu concepte urbanístic?
Més que als responsables d’una agrupació local d’electors, voldria dirigir-me a la gent de bona fe que ha fet confiança a opcions polítiques que suposadament treballen per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Els diria amb total convicció que l’urbanisme ha de contemplar, d’una manera clara, la projecció, la inserció i la diversitat social, on el disseny urbà té grans responsabilitats en la conciliació d’interessos i necessitats. No considerar les condicions de vida de tota la població com element d’anàlisi a l’hora de dibuixar el seu espai vital i els seus serveis bàsics, ens podria portar seriosos problemes de cohesió social.

Com s’imagina Torrelles en un futur a curt i mig termini?
Sóc optimista, però no m’agrada fer valoracions futures ni de ficció. M’agradaria insistir en l’esforç que cal fer per distingir la funcionalitat i l’entramat que conforma l’espai urbà, la seva diversitat i els seus equilibris, el que és útil i el que no ho és. L’urbanisme ha de ser motiu de gran reflexió, ja que s’ocupa de dissenyar i gestionar l’espai de la nostra vida quotidiana i ens condiciona més del que pot semblar a primera vista.
Les persones que treballem en la disciplina urbanística ens hem de comprometre amb la creació d’espais on la igualtat d’oportunitats, la conciliació de la vida personal i familiar amb l’activitat laboral i l’atenció als sectors més vulnerables de la societat hi tinguin cabuda.

Farà el nou Govern municipal la revisió del Pla General?
Per a la revisió del Pla General (prevista pel 2007) s’haurà de dissenyar un espai intens de diàleg i reflexió, convidant a persones que hagin dinamitzat xarxes i processos des de l’activisme social, professionals, polítics, pensadors/es. L’objectiu és posar sobre la taula les millors propostes, les millors anàlisis per orientar-nos i poder definir el dibuix del present i futur del nostre municipi.
Aquestes reflexions les centraria, principalment, en dos punts: L’urbanisme que s’ocupa d’estructures i infraestructures, integrant l’habitatge, equipaments, transport, espais públics... i,
l’urbanisme que s’ocupa de la ciutadania, els seus valors i temors, la identitat i la memòria com a materials dels espais de la nostra convivència.

Per això, caldrà fer participar a persones amb coneixements tant en l’àmbit de l’arquitectura com de la sociologia, el dret, les ciències ambientals, la geografia, l’enginyeria, la mobilitat, la cultura, l’esport o qualsevol altre disciplina.

I per acabar, vostè que és representant d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre del Govern municipal de Torrelles comandat pels grups d’ENTESA, ERC i POBLE, responsable de les àrees d’Urbanisme i Noves Tecnologies i Conseller Metropolità; pot fer compatibles aquestes responsabilitats? hi ha bon rotllo amb els socis de Govern? és un equip estable?
Hi ha bon enteniment, sí. Val a dir que les accions maquiavèl·liques i la manera de fer tan singular de l’oposició hi ajuda molt. Fora bromes, és cert que el primer any va ser un pèl més difícil propiciat per les desavinences i la nul·la disciplina del núm.2 d’ENTESA, finalment destituït per l’alcaldessa. Des de la fi d’aquell lamentable calvari puc assegurar que hi ha un Govern fort i estable, amb un pacte programàtic acordat per les tres formacions polítiques que ha servit de base per començar a elaborar amb molta il·lusió el Pla Estratègic Municipal de qual Torrelles en sortirà molt beneficiat.Respecte a les compatibilitats puc afirmar que es fan més dolces de compaginar quan un té la gran sort de comptar amb la companya Glòria Matas, i un equip de persones magnífiques que conformen la secció local d’ERC Torrelles.