OPOSICIÓ TRASTORNADA

adaptació lliure d'un article d'opinió

L’oposició, porta ja més de dos anys desprestigiant-se a sí mateixa. Ja fa un temps que el grup d’ERC va deixar de preocupar-se pel transfugisme i el ressentiment del Sr. Vila (?), o les lliçons morals i els conceptes retrògrads d’en Juanito Ramell (PiP), o les excentricitats i la reiterada manca de rigor i coherència de la Sra. Cesca Vendrell (CiU). Res tan eficaç per desactivar-se a un mateix com l’entossudiment arbitrari, la acusació invariable, la negativitat permanent, la insatisfacció rebuscada. Si la coalició PiP-CiU clama al cel per quant fa el Govern i deixa de fer, pel que empren i el que no, per les seves iniciatives i les seves passivitats, per les seves compareixences i incompareixences, pels seus diàlegs i la seva absència de diàleg, per les seves debilitats i les seves prepotències, si aquesta oposició protesta per tot, en suma, per això i pel seu contrari, llavors vol dir que està estafant a la població. Aquesta actitud, aquesta estratègia, no serveix per mesurar quan el Govern obra malament de veritat, o comet alguna injustícia o abús, o posa el municipi en perill, o ens desempara.

“Si tot està malament sempre, ningú podrà saber el que de veritat ho està i quan”

Si tot està malament sempre, com s’entesta en proclamar histèricament aquesta oposició tan trastornada, ningú podrà saber el que de veritat ho està ni quan, i això és alarmant. L’oposició no pot permetre’s seguir caient en el descrèdit i el desprestigi, per que d’aquesta manera priva a tots els torrellencs i torrellenques la imprescindible vigilància i control sobre qui governa, sobre l’acció del Govern municipal. I el resultat del seu llarg desequilibri oral, mental i d’acció és que ningú, al marge dels seus fanàtics, acabarà prestant cap mena d’atenció a les reiterades i infundades alertes o alarmes.