FANTASMES COM AIGÜES EN DESGLAÇ
D’una manera clara, encara que de vegades arremolinada, els torrellencs i torrellenques sembla com si haguéssim començat a foragitar alguns fantasmes. Hem necessitat molts anys, porció important de temps en les vides de les persones. Per això, alterar un cert ordre per a empènyer els fantasmes cap el barranc de les mòmies del poder cavernari ens pot alliberar de fortes experiències traumàtiques d’aquesta gran porció de temps, (20 anys d’espantós domini, de fals ecologisme, d’aïllament tenebrós).
Per ells corren tardanes confessions, autocrítiques mandroses, hores perdudes negant la seva trista realitat.
Algú a Torrelles s’atrevirà molt aviat a aixecar la camisa (o el llençol) a més d’un fantasma. No obstant això, cap excés de relaxament és recomanable. Aquesta mala baba, prenyada de conseqüències que al seu torn són més que polítiques provoca una confusió gairebé sistemàtica a molts dels habitants del nostre municipi. El discurs poc elegant d’una oposició que no es creu la seva mereixedora realitat es redueix, i virtualment es defineix per si mateixa. Un poble que ha patit les imposades “veritats” hegemòniques del passat ens ha conduit a l’enfrontament entre uns que insulten i difamen i tots els demés, que som una majoria i molt més plural.
Per això, convé saber que malgrat tot, els fantasmes seguiran exigint la penombra dels soterranis i les pràctiques del segle XVIII, com propugna públicament el cervell ferit de PiP. Ara toca més que mai incorporar a la vida social a tot aquell que permeti la integració, l’aprenentatge, la dinamització, el progrés ben entès, donant espai a testimoniatges que han començat a brollar desmarcant-se d’aquell poder sectari (avui oposició sectària). És així com els fantasmes s’aniran fonen, poc a poc, com aigües en desglaç. Alguns d’ells comencen a admetre que tenen els dies comptats.
I per acabar, només fer una afirmació incontestable: “No només els fantasmes tenen fills”. Utilitzar-los desesperadament i enganyar-los ja és una qüestió més exclusiva d’algun i alguna fantasma.
A Torrelles, ara i avui, hi ha més de tres-cents joves censats. El futur a mig termini està a les seves mans. La pluralitat està assegurada, i això és el que més por provoca als fantasmes.
Per ells corren tardanes confessions, autocrítiques mandroses, hores perdudes negant la seva trista realitat.
Algú a Torrelles s’atrevirà molt aviat a aixecar la camisa (o el llençol) a més d’un fantasma. No obstant això, cap excés de relaxament és recomanable. Aquesta mala baba, prenyada de conseqüències que al seu torn són més que polítiques provoca una confusió gairebé sistemàtica a molts dels habitants del nostre municipi. El discurs poc elegant d’una oposició que no es creu la seva mereixedora realitat es redueix, i virtualment es defineix per si mateixa. Un poble que ha patit les imposades “veritats” hegemòniques del passat ens ha conduit a l’enfrontament entre uns que insulten i difamen i tots els demés, que som una majoria i molt més plural.
Per això, convé saber que malgrat tot, els fantasmes seguiran exigint la penombra dels soterranis i les pràctiques del segle XVIII, com propugna públicament el cervell ferit de PiP. Ara toca més que mai incorporar a la vida social a tot aquell que permeti la integració, l’aprenentatge, la dinamització, el progrés ben entès, donant espai a testimoniatges que han començat a brollar desmarcant-se d’aquell poder sectari (avui oposició sectària). És així com els fantasmes s’aniran fonen, poc a poc, com aigües en desglaç. Alguns d’ells comencen a admetre que tenen els dies comptats.
I per acabar, només fer una afirmació incontestable: “No només els fantasmes tenen fills”. Utilitzar-los desesperadament i enganyar-los ja és una qüestió més exclusiva d’algun i alguna fantasma.
A Torrelles, ara i avui, hi ha més de tres-cents joves censats. El futur a mig termini està a les seves mans. La pluralitat està assegurada, i això és el que més por provoca als fantasmes.
<< Home