JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI

Una proposta de Xavier Mir

I com a membre i representant d'ERC vull dir ben alt i fort que NO m'agraden aquest tipus de pancartes



Vull un Estat propi de tots i totes

EL CEMENTIRI POLÍTIC de PiP comença a l'ESCOLA

article publicat a EL MIRALL del BAIX

Per començar, dir amb tota rotunditat que el Pla General Urbanístic de Torrelles amb el Pla Parcial de Can Coll el va aprovar PiP l’any 1995. També el de Can Balasch. Més de 300 habitatges que es poden desenvolupar de cop en qualsevol moment. Aquesta és la realitat. Entre 750 a 1.000 nous veïns podrien instal·lar-se a Torrelles en un poble que encara no ha arribat els 5.000 habitants. En comptes de programar petits plans parcials pensant en un creixement mesurat, escalonat i sostenible, i afavorint l’equilibri territorial, ens munten aquesta gran obra de PiP. Els mateixos que ara volen salvar, en nom de l’antiespeculació, la seva insalvable obra urbanística.

Però, això, no és el més greu. La previsió i l’actuació política que ha tingut PiP en la seva caducada acció de govern municipal ha estat deplorable. Quanta demagògia política, Sr. Ramell. Algun dia ens haurà d’explicar perquè no va posar creus blanques als arbres arrencats per a plantar-hi naus industrials a l’entrada del poble. En canvi, sí que s’atreveix a fer el numeret dissenyant el seu propi cementiri polític justament allà on anirà la nova escola.
Perquè no explica a la població de Torrelles que pensava fer quan aquest miler de nous veïns de Torrelles es trobessin sense escola ni llar d’infants, sense ambulatori, sense un centre cultural en condicions, sense cap casal de joves, amb la riera fent ferum, la zona esportiva ofegada i deixada i els veïnats abandonats per no ser, per vostè, poble.

Senyors i senyores responsables de PiP. El cinisme i la seva fredor a l’hora de mentir fan que la societat torrellenca es distancií cada vegada més d’allò que hauríem de resoldre entre tots i de manera urgent.
Tanmateix, el grup polític, ara a l’oposició, que ha creat la petita nissaga de la creu blanca i la samarreta groga, ha patit durant aquests últims anys una important davallada de vots.

Ara necessiten aixoplugar les seves vergonyes polítiques en el paraigua d’una plataforma dissenyada per justificar reprovables i nefastes actituds dels seus mateixos components, amb accions i frases manipuladores de caràcter alarmista, tergiversant la veritat per atreure gent del poble, i utilitzant, com tantes altres vegades, noms propis de torrellencs i torrellenques sense cap mena de vergonya aliena d’ètica i valors.

Mentre el Sr. Ramell condueix el seu propi grup polític al cementiri de les creus blanques, el nou govern municipal treballa i aprova l’enderroc i la nova construcció de l’Ateneu, el col·lector general i el col·lector de Can Güell per salvar la riera, els nous passeigs de vianants per connectar Can Güell i Can Guey al nucli urbà, millores molt substancials per la logística de la policia municipal, l’actuació de remodelació de la zona esportiva, l’ubicació d’un nou CAP (ambulatori) al carrer major, una nova escola i la nova i pública llar d’infants, les condicions immillorables per disposar d’un Institut a curt termini. Tot això, i moltes coses més en una sola legislatura. Amb l’anterior govern de PiP i CiU, 2 anys amb el carreró de l’església abandonat i sense poder transitar per l’entrada del poble. També, recordin, proposaven semàfors allà on aquest govern a fet la rotonda de Cesalpina.

Sr. Ramell, vagi perdent el temps fent creus blanques mentre els demés treballem per millorar un poble que vostè va deixar massa endarrerit per les persones que hi viuen.

FANTASMES COM AIGÜES EN DESGLAÇ

D’una manera clara, encara que de vegades arremolinada, els torrellencs i torrellenques sembla com si haguéssim començat a foragitar alguns fantasmes. Hem necessitat molts anys, porció important de temps en les vides de les persones. Per això, alterar un cert ordre per a empènyer els fantasmes cap el barranc de les mòmies del poder cavernari ens pot alliberar de fortes experiències traumàtiques d’aquesta gran porció de temps, (20 anys d’espantós domini, de fals ecologisme, d’aïllament tenebrós).

Per ells corren tardanes confessions, autocrítiques mandroses, hores perdudes negant la seva trista realitat.

Algú a Torrelles s’atrevirà molt aviat a aixecar la camisa (o el llençol) a més d’un fantasma. No obstant això, cap excés de relaxament és recomanable. Aquesta mala baba, prenyada de conseqüències que al seu torn són més que polítiques provoca una confusió gairebé sistemàtica a molts dels habitants del nostre municipi. El discurs poc elegant d’una oposició que no es creu la seva mereixedora realitat es redueix, i virtualment es defineix per si mateixa. Un poble que ha patit les imposades “veritats” hegemòniques del passat ens ha conduit a l’enfrontament entre uns que insulten i difamen i tots els demés, que som una majoria i molt més plural.

Per això, convé saber que malgrat tot, els fantasmes seguiran exigint la penombra dels soterranis i les pràctiques del segle XVIII, com propugna públicament el cervell ferit de PiP. Ara toca més que mai incorporar a la vida social a tot aquell que permeti la integració, l’aprenentatge, la dinamització, el progrés ben entès, donant espai a testimoniatges que han començat a brollar desmarcant-se d’aquell poder sectari (avui oposició sectària). És així com els fantasmes s’aniran fonen, poc a poc, com aigües en desglaç. Alguns d’ells comencen a admetre que tenen els dies comptats.

I per acabar, només fer una afirmació incontestable: “No només els fantasmes tenen fills”. Utilitzar-los desesperadament i enganyar-los ja és una qüestió més exclusiva d’algun i alguna fantasma.

A Torrelles, ara i avui, hi ha més de tres-cents joves censats. El futur a mig termini està a les seves mans. La pluralitat està assegurada, i això és el que més por provoca als fantasmes.